BOOK D’ÈTICA, PRIMERA AVALUACIÓ
Divendres, 23 de setembre de 2011
DIÀLEG DE LA MÀSCARA
-Quin és el problema?
-Ara que ja tenc 21 anys i no em queda massa per acabar la carrera m’agradaria tenir el meu propi espai.
-Com? Tenir la teva propia casa?
-Sí…
-Però… i els doblers?
-Estic cercant una feina temporal que pugui compaginar amb els estudis.
-I els teus pares que en diuen?
-No els fa molta gràcia, em diuen que una casa no és tan fàcil de mantenir com em pens, però es que m’aclapara que m’estiguin tan al damunt.
-Tu el que necessites és una mica més d’independència, no és així?
-Exactament!
MAPA CONCEPTUAL DE LA PERSONA
Dimecres, 28 de setembre de 2011
LA FINESTRA DE JOHARI
La finestra de Johari serveix per mirar-se un mateix, des de fora. La finestra planteja el coneixement sobre un mateix a partir de les quatre arees, que es combinen entre el que jo sé i deixo de saber sobre mi, i el que saben o deixen de saber els altres sobre mi. Ens serveix d’ajuda per formar-nos una idea de molts dels nostres comportament, i potser també ens ofereixi alguna solución per fer front a les nostres dificultats en les relacions interpersonals i perquè fem de la nostra participació social en la comunitat una expansió realitzadora. El model pot ser presentat també com una finestra de comunicación a través de la qual es donen o es reben informacions sobre un mateix i sobre els altres.
ACTIVITAT REALITZADA AMB GRUP DE LA FINESTRA DE JOHARI
El que pensó sobre jo: tímida, sensible, presumida, débil i superficial.
El que pensen els altres sobre jo: carinyosa, sensible, tímida, empàtica i hàbil.
Dimecres, 5 d’octubre de 2011
LA PIRÀMIDE DE MASLOW
És una teoria de psicoloia humanista sobre la motivació de les persones proposada el 1943 per Abraham Maslow. Ell creia que les necesitats s’estructuren en forma de piràmide, és a dir, jeràrquicament. Només quan els nivells inferiors estan satisfets, l’individu passa a preocupar-se dels superiors. Cada persona té motivació per omplir les necessitats del seu nivell anterior però només les superiors proporcionen autèntica felicitat.
Divendres, 7 d’octubre de 2011
LA PERSONA COM PROJECTE
Quan tengui 40 anys m'agradaria tenir dos fills. Viure a una casa no massa gran amb jardí i una petita piscina. Voldria viure a un poble tranquil. M'agradaria tenir una feina estable a una guarderia o a un hospital, fent d'infermera. Conservar les amistats actuals i tenir persones que m'ajudin i em facin feliç dia a dia.
Divendres, 14 d’octubre de 2011
UF! QUIN EMBULL!!!
1. Crec que el policia hauria de xerrar amb sinceritat amb el seu amic i advertir-lo de que no és una bona forma d'aconseguir diners.
Crec que denunciar-lo no és una bona idea ja que si és el teu amic, seria com defraudar-lo. Però també és injust per les persones que fan el mateix i són denunciades.
2. vigilaria molt més els supermercats del barri i advertiria a l'home de que si ho torna a fer sí que sirà denunciat. La falta de diners és un greu problema, però robar no pot ser la solució.
3. Crec que és el fet d'elegir entre dues opcions que ens interessen per igual però mai acabarem acertant al cent per cent.
4. Tenc un dinar molt important amb els companys de l'oficina, ja que hem de decidir el tema d'una reunió. Però el mateix dia és l'aniversari d'una persona massa important, la meva mare.
Crec que denunciar-lo no és una bona idea ja que si és el teu amic, seria com defraudar-lo. Però també és injust per les persones que fan el mateix i són denunciades.
2. vigilaria molt més els supermercats del barri i advertiria a l'home de que si ho torna a fer sí que sirà denunciat. La falta de diners és un greu problema, però robar no pot ser la solució.
3. Crec que és el fet d'elegir entre dues opcions que ens interessen per igual però mai acabarem acertant al cent per cent.
4. Tenc un dinar molt important amb els companys de l'oficina, ja que hem de decidir el tema d'una reunió. Però el mateix dia és l'aniversari d'una persona massa important, la meva mare.
Dimecres, 19 d’octubre de 2011
ARGUMENTAR PER RESOLDRE DILEMES
1. En Julio va denunciar a una planta de pesticides ja que hagués pogut contaminar un riu tirant-hi productes químics. Però aquesta denuncia va fer que els 200 treballadors de l'empressa es quedesin sense feina. Aixó crea dubtes als seus companys a l'hora d'acceptar la seva candidatura, ja que alguns creuen que va defraudar a la seva anterior empressa.
2. Un treballador està a favor seu, ja que creu que el més important par a una empressa són els resultats de les seves decicions.
D'altres creuen que va traicionar l'empressa.
Un altre creu que en Julio ho va fer bé i qui ho va fer malament va ser l'empressa. No dubta de la bona intenció d'en Julio però hi ha un detall que el fa dubtar a l'hora d'elegir-lo per al lloc de treball. Creu que en Julio hauria d'haver fet veure a l'empressa els perills que podia causar el que esteien fent. Creu que no va saber establir una comunicació correcta amb el consel, per aquesta raó no el triaria per al lloc de treball.
Un altre treballador no acceptaria la solicitut d'incorporació d'en Julio a l'empressa.
3. Al final acaba tenint més pes l'argumentació de que en Julio no s'incorpori a l'empressa ja que creuen que no va actuar correctament davant aquella situació.
4. Si hagués estat en Julio, hagués convencer al consell per evitar contaminar el riu i l'acomiadament de tots els treballadors. Com a darrera opcció hagués denunciat a l'empressa, però en un cas extrem.
5. Crec que no el contractaria, perque s'hauria d'haver sabut comunicar millor amb la direcció de l'empressa i evitar que es tanquès i deixès tanta gent al carrer.
2. Un treballador està a favor seu, ja que creu que el més important par a una empressa són els resultats de les seves decicions.
D'altres creuen que va traicionar l'empressa.
Un altre creu que en Julio ho va fer bé i qui ho va fer malament va ser l'empressa. No dubta de la bona intenció d'en Julio però hi ha un detall que el fa dubtar a l'hora d'elegir-lo per al lloc de treball. Creu que en Julio hauria d'haver fet veure a l'empressa els perills que podia causar el que esteien fent. Creu que no va saber establir una comunicació correcta amb el consel, per aquesta raó no el triaria per al lloc de treball.
Un altre treballador no acceptaria la solicitut d'incorporació d'en Julio a l'empressa.
3. Al final acaba tenint més pes l'argumentació de que en Julio no s'incorpori a l'empressa ja que creuen que no va actuar correctament davant aquella situació.
4. Si hagués estat en Julio, hagués convencer al consell per evitar contaminar el riu i l'acomiadament de tots els treballadors. Com a darrera opcció hagués denunciat a l'empressa, però en un cas extrem.
5. Crec que no el contractaria, perque s'hauria d'haver sabut comunicar millor amb la direcció de l'empressa i evitar que es tanquès i deixès tanta gent al carrer.
Dimecres, 2 de novembre de 2011
Els ulls comuniquen més que les paraules
Crec que les emocions ens ajuden a expresar amb més claritud els missatges que volem transmetre. A vegades, expresar un missatge sense emocions fa que no acabi d'estar complet. Transmetre una simple emoció pot expresar moltes més coses que la paraula.
Dimecres, 2 de novembre de 2011
Llibertat sí, …però, de quina llibertat parlam?
Comparant els dos vídeos crec que el que ens volen dir és que les decicions que prenem o les coses que pensam estan condicionades per la societat. És a dir, som lliures de pensar i comportar-nos com volguem però normalment esteim influenciats per la societat i pel que pensaran de nosaltres. Crec que la nostra societat caracterizada pel consumisme i el capitalisme no ens deixa ser realment nosaltres mateixos, sinó que ens deixam influenciar massa pel que els altres diran.
El vídeo de Marc Hauser ens parla també d’uns principis morals universals que ens regeixen a l’hora de saber si el que feim està bé o malament. Amb un exemple ens ensenya que amb un simple joc de pilota poder reflectir comportaments propis dls humans.
Dimecres, 2 de novembre de 2011
EMOCIONS I SENTIMENTS
El text que hem escoltat ens parla sobre l’efectivitat, que és la capacitat que tenim de vincular la nostra vida a altres persones. Aixó genera sentiments i emocions. Definiriem els sentiments com a vivencies íntimes, duraderes en els temps, que es poden amagar I fins i tot ser falsejades. Alguns exemples de sentiments sirien l’alegria i la tristesa o l’amor i l’odi. Les emocions, en canvi, són expressions espontànies dels sentiments. S’apoderen de nosaltres i no les podem controlar. Les emocions són poc duraderes i ens ajuden a identificar els sentiments. Alguns exemples d’emocions sirien riure i plorar o possar-se vermell.
SENTIMENTS
EMOCIONS
Divendres, 18 de novembre de 2011
POEMA
El sol ja no surt al dematí
Les fulles ja no cauen a la tardor
I per aquesta simple raó
No et fa genes venir amb mi
HAIKÚ
